Dénia clausura amb gran èxit la primera edició del seu Festival de les Humanitats
Dilluns, 31 de d’octubre 2022
Els grans savis del segle XXI s'han reunit per analitzar els reptes a què s'enfronta l'ésser humà actualment.
- Joan Subirats: “Aquest festival honra la idea de la cultura com a dret essencial de les persones”.
- Antón Costas: “El capitalisme té els dies comptats”.
- Rafael Yuste: “Urgeix protegir l'activitat cerebral amb drets humans nous, perquè no pugui ser manipulada o descodificada sense permís”.
- Ben Wilson: "Volem ciutats que creixen tenint en compte l´esperit de les persones com a part d´aquest urbanisme".
De ciència, ecologia, economia, globalització, urbanisme, política, salut, patriarcat, immigració, història i moltes coses més s'ha reflexionat, del 27 al 29 d'octubre, a la ciutat alacantina de Dénia, durant la primera edició del Dénia Festival de les Humanitats. Un esdeveniment multidisciplinari únic, que ha reunit grans experts mundials per reflexionar sobre els grans reptes a què s'enfronta l'ésser humà i la necessitat de trobar les respostes a aquestes incerteses a l'humanisme.
L´acte d´inauguració d´aquest festival va comptar amb la participació del ministre d´Universitats del Govern d´Espanya, Joan Subirats, del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i de l´alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, representant l´inequívoc suport institucional a aquest important esdeveniment. Subirats va assenyalar que “aquest festival honra la idea de la cultura com a dret essencial de les persones i resulta especialment significatiu per la seva dimensió i caràcter obert a tothom”. En aquesta mateixa línia, Ximo Puig, va afirmar que “estem a Dénia per abraçar les idees, que són les que ens ajudaran a combatre el fantasma de la incertesa que recorre Europa”.
El futur de l'ésser humà, a debat entre experts mundials
Dénia Festival de les Humanitats va oferir una programació completa de debats amb experts i referents de primer nivell en diferents àmbits de coneixement, per tractar de donar resposta al tema central d'aquesta primera edició del Festival: “Mutacions: què ens espera en el futur proper ?”.
El món empresarial va tenir la veu a l'Espai Lluís Vives, on es va analitzar el sentit actual de l'empresa i la seva funció social. El vicepresident de la Fundació ”la Caixa”, Juan José López-Burniol, va reflexionar sobre el concepte de “reglobalitzar el món sobre noves bases ecopolítiques sostenibles i basades en l'interès general”. Mentre que el president del Consell Econòmic i Social, Antón Costas va mostrar el seu convenciment que “el capitalisme té els dies comptats, a causa de la seva incapacitat de distribuir la riquesa de manera igualitària”, per això, aposta per “tornar a civilitzar el capitalisme, o moralitzar-ho des del punt de vista filosòfic”.
Sobre la immensitat de l'ànima humana van debatre l'escriptor i director acadèmic del Festival, Josep Ramoneda, i l'escriptor i filòsof d'origen grec i fama mundial Theodor Kallifatides, que va brindar frases per fer-nos reflexionar a tots com “La guerra és la font de totes les llàgrimes, i sempre perd la democràcia”.
Científics de primer nivell internacional, com el neurobiòleg Rafael Yuste i l'investigador en Neurociència Computacional, Gustavo Deco, van plantejar el desenvolupament sense precedents de la biotecnologia i els grans desafiaments ètics, polítics i socials que hi estan associats. Com va afirmar categòric Rafael Yuste, “és urgent protegir l'activitat cerebral, a través de drets humans nous, perquè no es pugui manipular o descodificar sense permís. El nostre deure com a científics és avisar la societat que això pot passar”.
L'elenc científic va continuar amb la participació de tres experts en desenvolupament i neurologia: Mara Dierssen, Ángela Nieto i Tomàs Marquès, que van compartir interessantíssims pensaments sobre el significat evolutiu de les malalties. Mentre que l'experta nord-americana Keshia Pollack i el director d'Anàlisi i Desenvolupament Global a l'ISGlobal, Rafael Vilasanjuan, van conversar sobre l'impacte de la pandèmia del Covid, insistint en la importància que les administracions públiques inverteixin en prevenció davant de futures pandèmies que estan per arribar.
L'historiador britànic Ben Wilson, el geògraf i urbanista Francesc Muñoz, i el catedràtic de Geografia Humana, Joan Romero, van debatre sobre els reptes que han d'afrontar les ciutats avui dia, convertides en grans actors polítics i socials, però alhora vulnerables i segregadores. Wilson va afirmar que volem ciutats que creixen tenint en compte l'esperit de les persones com a part d'aquest urbanisme.
Una altra de les ponències més esperades va ser la de la coneguda escriptora anglesa Sophy Roberts, la qual va utilitzar la seva obra Els darrers pianos de Sibèria per parlar sobre els moviments de poder geopolítics en un món en canvi constant (tecnològic, econòmic, social).
La relació dels humans amb altres espècies va ser objecte de reflexió per la investigadora Marta Segarra i el professor de Filosofia Moral i membre de la Fundació Ètica Animal, Óscar Horta. Mentre que el filòsof, sociòleg i assagista César Rendueles; l'historiador mediambiental Troy Vetesse i l'arquitecta Gemma Barricarte, es van preguntar per les estratègies que hem de desenvolupar col·lectivament per impulsar una transició mediambiental justa davant de la crisi ecològica global.
Interessants reflexions també va exposar l'antropòleg francès Michel Agier sobre la necessitat de la vida en comú en un món global amb les fronteres tancades. Un impuls, el de tancar les fronteres, que “la pandèmia ens ha ensenyat que és un error, per ineficaç”, va afirmar l'exministra de Sanitat i Igualtat Leire Pajín, actual directora de Desenvolupament Global a l'ISGlobal i presidenta de la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible.
De responsabilitat social van parlar també referents com les escriptores Remedios Zafra i Najat El Hachmi, i la psicòloga Alba Alfageme, que van analitzar la forma d'acabar amb el model patriarcal a través dels feminismes, un concepte que, segons Zafra, “molts utilitzen com a disfressa social, però que no acaben de comprendre”.
Dénia, capital cultural de la Mediterrània
Amb l'objectiu d'apropar el Festival a la ciutadania, es van celebrar, a diferents localitzacions de la ciutat de Dénia, diverses activitats culturals: conferències, jornades literàries, exposicions artístiques, espectacles de música i dansa, totes obertes al públic.
Aquesta primera edició del Dénia Festival de les Humanitats ha estat tot un èxit, tant pel que fa a la convocatòria com a la qualitat dels esdeveniments celebrats. L'alcalde de la ciutat amfitriona del Festival, Vicent Grimalt, va mostrar la seva satisfacció que “Dénia hagi estat l'àgora en què s'ha desenvolupat aquest debat sobre l'essència de l'humanisme i la urgència que torni a estar molt present a les nostres societats”. L´alcalde va anunciar "la continuïtat d´aquest esdeveniment, que anirà més enllà de la programació oficial dels dies del festival".
Tornar