15. Clausura

Soc l’escriptora que ha creuat una frontera. La frontera que em separava del món on poder respirar. Rebutge la societat on regna bespredel, l’absència total de límits de tota mena, una immensa arbitrarietat de les autoritats. A la societat atomitzada de Rússia, davall del jou totalitari de les represàlies, on la gent no pot pronunciar ni una sola paraula contra la guerra, la tasca que es planteja un escriptor, que és conscient de la tragèdia del present, és ajudar la gent a no sentir-se abandonada. Jo, la que va creuar la frontera, soc la veu dels que han de romandre callats darrere seu.

El treball de l’escriptor s’assembla a la recepció de radioones que percep quan va més enllà dels límits de la seua pròpia experiència. Es troba al bosc fosc de la iniciació de Dante, entra a la Casa Gran, el lloc de la iniciació, i troba el seu Virgili, que li indica el camí cap al futur que es tria conscientment. Això no obstant, aparentment, l’escriptor és el seu propi Virgili i també fa de guia virgilià per al lector.

L’escriptor és una antena sintonitzada amb les ones de l’elecció i l’esperança sense les quals el futur és impossible. Ara, davant dels meus ulls, s’obrin noves facetes dels llibres que vaig escriure abans de la guerra. En les meues novel·les Odigitria i La casa grande, basant-me en l’herència d’altres èpoques històriques, predic de certa manera la situació política i humana que va succeir després de l’any 2022. Va ser la faena, gairebé, d’una pítia, sorprenent i horrible a la vegada. I ara, amb l’ajuda dels meus llibres, comprenc millor el present i el llegat del passat i, qui sap, potser el vector del futur.

• Nadia Muraveva, escriptora, poeta, periodista i traductora, autora de La Casa Gran