14. Els límits dels drets individuals i de la democràcia

Al llarg de les darreres dècades s’ha estés la discussió sobre una suposada crisi de la democràcia. Al voltant d’aquest debat s’han proposat diferents indicadors que assenyalarien aquesta crisi o, en visions menys alarmistes, els desafiaments importants a què s’enfronten les democràcies contemporànies. D’una banda, s’ha estés la percepció que els ciutadans estan més descontents amb la democràcia o amb les seues institucions. D’altra banda, aquest descontentament hauria afavorit la transformació, o fins i tot desaparició, dels sistemes de partits tradicionals mitjançant la traducció d’aquest malestar en suport electoral a nous partits, de vegades partits radicals d’esquerra o, més sovint, de dreta, i molt sovint populistes. Finalment, i relacionat amb aquest creixement d’opcions polítiques de vegades populistes, de vegades radicals, la polarització política suposaria un nou problema afegit per al funcionament de la democràcia. Però aquests fenòmens comporten realment una crisi, un desafiament, una amenaça per a les nostres democràcies? En quines situacions hauríem d’entendre que els drets individuals que caracteritzen les democràcies liberals es troben en perill? Quan i com es produeixen fenòmens d’erosiódemocràtica i de drets? Sobre aquestes i altres qüestions relacionades tractarà la conversa.

• Máriam Martínez-Bascuñán, politòloga, professora de Ciència Política de la UAM, autora de Populismos (Alianza Editorial , 2019)
• Luis Ramiro, professor de Ciència Política a la UNED, autor de Radical Left Voters in Western Europe (Routledge, 2023)