09. Els límits de la ciència

En el seu assaig «Quin és el futur de la ciència?», publicat en l’Informe mundial sobre la ciencia de l’any 1998, John Maddox, que va ser editor de la prestigiosa revista Nature, presenta una visió general sobre l’estat de la ciència a finals del segle xx i una especulació visionària sobre les direccions que podria prendre en el futur. Els aspectes més crítics que Maddox assenyala en el seu informe són l’impacte de la biomedicina, i la biotecnologia en general, la física de partícules, la informàtica i, hui no sorprenentment, la intel·ligència artificial. El més rellevant és que tots aquests desenvolupaments científics que esmenta Maddox tenen una gran capacitat transformativa i, com ell mateix va reconéixer, comporten desafiaments ètics i socials clars; desafiaments que requereixen una comunicació oberta amb el públic i els responsables de les decisions polítiques en l’àmbit internacional. En aquesta taula redona proporcionarem una visió renovada d’aquests mateixos temes amb l’esperit de proporcionar idees i reflexions actualitzades sobre com assegurar-nos que els beneficis de la ciència es distribuïsquen equitativament.

• Ulisses Cortés, catedràtic d'Intel·ligència Artificial a la UPC i director del Grup d'Intel·ligència Artificial d'Alt Rendiment del BSC
• Jaume Casals, filòsof, rector de la Universitat Pompeu Fabra (2013/21)
• Luis M. Martínez, director del Programa de Cognició Humana i el Laboratori d'Analogies Visuals a l'Institut de Neurociències d'Alacant